| Museo |
Museo de Mallorca
|
| Inventario |
DA05/09/0019
|
| Clasificación Genérica |
Pintura; Arts plàstiques
|
| Objeto/Documento |
Retaule
|
| Autor/a |
Loert, Joan (Fecha de defunción: 1351)
|
| Título |
Santa Quitèria
|
| Materia/Soporte |
Taula
|
| Técnica |
Pintura al tremp
|
| Dimensiones |
Alçària = 220 cm; Longitud = 259 cm
|
| Descripción |
Emmarcat per motllura simple, sobre un únic pla, rectangular, coronat per cinc puntes, es representen dotze escenes de la vida i martiri de santa Quitèria, centrades per la figura monumental de la protagonista. Les escenes van juxtaposades, sis a banda i banda, sense separació formal entre cada una d´elles. Tot plegat es distribueix en cinc carrers i tres registres horitzontals. Les escenes estan tractades de manera preciosa que remet a la miniatura, de forma individual pel que fa a la composició de cada una, de certa complexitat i preocupació espacial, inclosa la representació d´estructures arquitectòniques i elements paisatgístics. Els diversos personatges es relacionen entre ells i es representen ben proporcionats individualitzats pel que fa a actituds i abillament, tot i que els rostres, correctes, no reflecteixen cap emoció.
La santa titular, dempeus sobre pedestal marmoritzat, abillada amb túnica blava, mantell rosat i toca blanca, porta llibre amb la mà esquerra i la palma martirial amb la dreta; és coronada per un querubí que omple la punta central. El rostre de santa Quitèria en posició frontal és inexpressiu, simple, gairebé esquemàtic.
A les quatre puntes laterals s´hi representen els evangelistes, tots ells vestits en verd i vermell, sostenen filactèries identificatives.
Tot el fons del retaule és daurat, llis. La gamma cromàtica és càlida i rica, amb colors vius que vertaderament marquen el ritme del conjunt del retaule; hi ha gust en la representació de les teles. El dibuix és clar, de línies elegants i estilitzades.
|
| Iconografia |
Santa Quitèria
|
| Datación |
1346[ca]
|
| Contexto Cultural/Estilo |
Italo-gòtic
Gòtic
|
| Lugar de Procedencia |
Palma
|
| Lugar Específico/Yacimiento |
Hospital de San Antoni
|
| Historia del Objeto |
El retaule de santa Quitèria, advocada contra el mal de foc o foc de sant Antoni, com sant Antoni de Viana, presidia el primer altar de la banda de l´evangeli de l´església hospitalària de Sant Antoni -popularment Sant Antoniet- del carrer de Sant Miquel de Palma, regida pels antonians des del 1230. La construcció medieval llanguia des de la unificació hospitalària de Mallorca durant la segona meitat del segle XV i es va esbucar entre el 1756 i el 1757 per bastir la nova església barroca, beneïda el 1768. El retaule de Joan Loert s´hi va integrar, en un dels altars laterals de la dreta.
Sembla que a instàncies de Bartomeu Ferrà el retaule es va cedir a la Societat Arqueològica Lul·liana el 1882 per integrar-se al seu museu instal·lat de manera provisional a La Sapiència de Palma. Des d´aquí el 1916 va passar al Museu Arqueològic Diocesà i en desfer-se aquest es mostrava a les sales del Museu Arqueològic Lul·lià de Can Oleo de Palma, després a la Llotja i per fi al Museu de Mallorca.
|
| Clasificación Razonada |
La figura de Joan Loert, autor no discutit tot i que no documentat d´aquest retaule, s´identifica amb el Mestre de Privilegis, cap del taller que realitza el "Llibre de Privilegis" (1334), les Leges palatinae (1337), el retaule de santa Eulàlia de la catedral de Mallorca o aquest de santa Quitèria entre alguna altra peça de característiques formals i estilístiques molt semblants.
La sumptuositat que confereixen els fons daurats i el tractament de les teles, així com la presència monumental i hieràtica de la santa es poden relacionar amb la influència bizantina. A l´hora els esquemes espacials, les representacions arquitectòniques i de la natura, el ritme de les figures i les relacions que s´estableixen entre els personatges, un cert sentit narratiu, el gust pel detall, remeten a la pintura sienesa i pisana, així com també a alguns tallers catalans de l´època.
|
| Bibliografía |
Ars Hispaniae. En: Gudiol Ricart, José. Pintura gótica. Madrid: 1955. p. 118-121.
AGUILÓ FIOL, Rosa Maria; GAITA SOCIES, Maria Del Mar; PALOU SAMPOL, Joana Maria. Mossèn Alcover i la dissolució del Museu Arqueològic Diocesà: Tres inventaris. Palma: Govern de les Illes Balears, 2013. p. 33 i 51. Disponible en: <http://www.gdos.net/museudemallorca/publicacions/M_Alcover_3_Inventaris.pdf> Consulta: 30/04/2014.
FERRÀ PERELLÓ, Bartolomé. Iglesia del hospital de S. Antonio Abad. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Palma: Societat Arqueològica Lul·liana, 1887-1888, p. 262-263.
LLOMPART MORAGUES, Gabriel. Loert, Joan. Gran Enciclopedia de la Pintura i l´Escultura a les Balears. Palma: 1996, p. 25.
LLOMPART MORAGUES, Gabriel. La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía, vol. 3. Palma: 1978. n. 27.
POST, Chandler Rathfon. A history of spanish paintig, vol. 12. 1930. 538.
POST, Chandler Rathfon. A history of spanish painting, vol. 3. Cambridge: 1930-1947. p. 158.
POST, Chandler Rathfon. A history of spanish paintingxxxx. Cambridge: 1930-1947. Vol. 11, p. 381-382.
Rafael de Ysasi. Museo Arqueológico Diocesano. Palma: Govern de les Illes Balears, 2018. vol. 1 p. 116, vol. 2 làm. CXVIIEl fons documental del Museu de Mallorca III.
ROSSELLÓ BORDOY, Guillem. Museo de Mallorca : Salas de Arte medieval [Catàleg]. Madrid: Servicio de Publicaciones del MEC, 1976. p. 24.
|
| Catalogación |
Palou Sampol, Joana Maria
|
